La constant molèstia, les mosques (1ª part)
Les mosques pertanyen a l’ordre dels dípters i dintre d’aquests als braquícers (antenes curtes)i d’aquests darrers hi destaquem la família muscidae.
Les mosques só insectes alats de costums detritívores, per tant, s’alimenten de matèria orgànica morta, normalment fems o carronya,d’aquí la seva perillositat. La mosca és un vector mecànic (transport de patògens)o passiu de més de 70 agents patògens infecciosos com ara la poliomielitis, hepatitis, còlera, salmonel·la, tuberculosi, diftèria, lepra,etc....La mosca està perfectament adaptada amb la convivència humana, això és motiu de perill de contaminació constant, també en els seus costums alimentaris ja que la mosca és de digestió externa: vomiten uns enzims digestius sobre l’aliment per xuclar-lo posteriorment un cop desfet. Existeix aleshores el risc quan una part dels microorganismes absorbits anteriorment (com ara fems) siguin regurgitats amb els enzims sobre aliments de consum humà, produint una forta contaminació.
Les mosques tenen un excel·lent camp visual i una gran capacitat voladora ja que han sacrificat un parell d’ales per uns balancins anomenats halteris que els permet estabilitzar el vol i fer aquests girs tant sorprenents.
Les femelles poden fer postes de fins a 200 ous, aquestes tenen una longevitat de tres a quatre setmanes. Aquesta operació de postes d’ous la poden fer fins a sis vegades en la seva vida, per tant tenen un potencial prolífic enorme. Són de metamorfosi completa (ou-larva-pupa-adult). Els ous eclosionen a les vuit hores de la posta, d’aquests surten les larves totalment àpodes (sense potes)que passen per tres estadis de creixement, els dos primers duren 24 hores i el tercer pot durar més de tres dies. Finalment les larves s’enterren en el substrat on es transformaran en pupes i aquestes en poc temps en adultes, aquests tenen geotropisme, això vol dir que tenen la influència de la gravetat en l’orientació per sortir d’on són enterrades. Totes aquestes dades temporals donen pistes moltes vegades a la policia forense.
Les mosques tenen un paper beneficiós, és el reciclatge ipso-facto de la matèria orgànica dels cadàvers i excrements fent desaparèixer molts patògens que viuen en aquests substrats. També han tingut, i tenen, un protagonisme històric i social important com ara les plagues bíbliques o les famoses mosques de Sant Narcís en el setge de Girona.