LA RATA NEGRA, LES PUCES I LA PESTA.

La rata negra (Rattus rattus) és l’altre rosegador a part de la rata gris i el ratolí que afecten la població en clau de plaga. Aquest rosegador és d’hàbits trepadors, d’aquí que se l’anomeni rata de la teulada o de paller, en estat feréstec és de costums herbícoles menjant tot tipus de fruita.

És difícil trobar-la en zones molt poblades ja que ha estat desplaçada per la rata gris (Rattus norvergicus) podent localitzar-la en zones d’elevada altitud. Diuen que prové d’Egipte originàriament passant cap a Turquia (l’antiga Constantinopla) i es reparteix per tot l’imperi romà d’Orient ocupant tota Europa a partir del segle XII. A partir d’aquí és quan se la demonitza per culpa d’una altra plaga o més aviat pandèmia: La Pesta Negra. Aquesta malaltia anomenada mort negra va ser la responsable de la mort d’una quarta part de la població de l’Europa Occidental (25 milions de morts aprox.)

Això va tenir unes repercussions religioses, polítiques, econòmiques i també culturals sense precedents que avui encara es fan sentir com la dansa de la mort del poble de Verges. Possiblement també va tenir el dubtós honor de ser la primera arma bacteriològica utilitzada per l’home, en aquest cas pels tàrtars en el setge de la ciutat de Kaffa. Aquests guerrers tàrtars llençaven cadàvers dins la muralla de la ciutat. Curiosament aquesta malaltia va crear la llegenda dels vaixells fantasma que arribaven a port sense personal a bord o amb la tripulació moribunda, i aquests infectaven a la població del port en qüestió de dies. La pesta, deien que avançava a un ritme de 30km/dia, això té una certa lògica ja que és la velocitat que un home pot caminar en una jornada. Les autoritats de l’època van trobar tot tipus de culpables començant pels forasters i acabant amb els jueus, i com sempre tot es solucionava amb un bany de sang fins que es van adonar que de cop la malaltia desapareixia igual com havia arribat: fent brots més o menys virulents al pas del segles.
Amb el pas dels anys i els avenços mèdics es va descobrir que la Pesta negra venia de les rates, concretament de la rata negra, i que aquesta també en patia les conseqüències ja que n’era el vector. L’agent que la propagava era la puça de la rata (Xenophylla cheopis) aquest insecte és l’autèntic reservori de la bactèria que mata als rosegadors, aleshores quan les puces no podien continuar picant les rates, perquè ja no en quedaven, doncs picaven a la gent propagant la fatal bactèria. Aquest microorganisme va ser localitzat l’any 1894 per André Yersin, d’aquí el nom del bacteri Yersinia Pestis. Actualment encara hi ha focus en zones muntanyoses i desèrtiques de Brasil i E.E.U.U., també en zones de l’Àsia i Àfrica arribant de 1000 a 3000 casos l’any. El control i la higiene han fet remetre aquest tipus de malaltia, però davant d’aquestes esgarrifoses xifres no es pot baixar mai la guàrdia, per tant, si controlem l’insecte controlarem els rosegadors, que aquests sempre conviuen amb nosaltres encara que no els veiem.
Com a una última dada de l’actualitat, la rata negra ha estat desplaçada per la rata grisa o de claveguera (rattus norvergicus) fins el punt que  certes organitzacions en defensa dels animals la volen declarar com a espècie en perill d’extinció.