LA XINXA DELS LLITS
Fa molt de temps que ens acompanya, des de fa més o menys uns 35.000 anys
(aproximadament de l’ Edat de Gel) i no ens ha deixat mai tranquils ni tan sols ara, que torna amb una certa virulencia, almenas algun mitjà de comunicació en parla sovint: és la xinxa dels llits (Cimex lectularius) .Aquest insecte, de la familia dels hemípters, avui totalment cosmopolita, espera pacientment que l’hoste reposi per xuclar-li la sang ja que és bàsicament hematòfag. La seva activitat és totalment nocturna, perquè és de conducta fotobòbica, és a dir, que defuig de la llum. Per tant, degut a la foscor ha desenvolupat una comunicació química (feromonas) que els serveix de senyal d’agregació que els permet reunir-se per gaudir del banquet. També tenen una altre mena de secretació amb base de substàncies aldehídiques que actuen com a feromonas d’alarma, causant la fugida de les altres xinxes si una d’elles pateéis un accident o l’esclafen. Aquest és l’origen de la caracterítica pudor que fan quan les manipulem.
El seu cicle biològic pot durar fins a deum esos, passant fins a cinc estats ninfals. La femella posa els ous individualment en llocs amagats (fins a 200 de cop) eclosionant entre 5 i 20 dies. La metamorfosi és progressiva, però per passar per cada estat ninfal han de fer una ingesta de sang, però això no és problema ja que només sortint de l’ou la seva alimentació és exclusivament hematòfoga. Respecte a la reproducció o la còpula és grotesca i traumàtica, ja que el mascle perfora l’abdomen de la femella i li deposita el fluid seminal que permet a l’esperma transportar-se cap a les ovarioles (organs productius d’ous) on seran fertilitzats.
La seva forma adulta és oval, aplanada i àptera 8sense ales) amb un color marronós o vermellós, amb una mida entre 6 i 7 mm. La xinxa quan és de dia s’amaga en matalassos, esquerdes, i sobretot al típic paper de paret inclús es poden trobar darrere els posters. Quan es fa fosc localitza l’hoste a curta distància, per la temperatura corporal. Olors diverses com el suor i el diòxid de carbó. Después de les picades pot originar en l’hoste unes reaccions al.lèrgiques produïdes per la saliva que conté substàncies anticoagulants amb una coïsor important. La picada de fet és indolora.
En general aquests insectes no es consideren portadors d’enfermetats o almenas no s’ha demostrat, encara que han trobat virus d’hepatits en xinxes africanes. Per contra una altra xinxa de llit a sudamèrica (Triatomes) és la responsable de l’enfermetat de Chagas malauradament molt greu i freqüent. L’agent causant és el protozoo Tripanosoma cruzi, afectant abans als animals i després als humans. Val a dir que arriba a ser mortal. S’ha parlat que Charles Darwin la va patir en els seus treballs al nou món.